SOSTENIBILITAT
Hem calculat la nostra petjada de carboni
No busquem la xifra més espectacular, sinó la que s’ajusta més a la realitat
Setembre 2022
El sector vitivinícola es pregunta com pot ser que les diferents empreses del sector surer donin xifres tan dispars en el càlcul de la petjada de carboni. Aquesta disparitat tan àmplia pot portar a confusió, fins i tot provocar suspicàcies cap a tot el sector.
La nostra directora de Sostenibilitat i Innovació, Raquel de Nadal, comenta que “a causa de la demanda dels cellers, diferents empreses del sector surer han publicat, al llarg dels darrers anys, un valor d’empremta de carboni dels seus taps, però només des d’un punt de vista comercial, i els resultats difereixen molt entre ells, per això, quan a J·Vigas ens plantegem calcular la nostra empremta de carboni va ser des d’un punt de vista de millora contínua i en concordança amb la nostra estratègia de sostenibilitat, seguint els Objectius de Desenvolupament Sostenible i l’Agenda 2030”.
Elaboració de l’estudi
Juntament amb l’Institut Català del Suro (ICSuro) i la consultoria ReMa Enginyeria hem elaborat el càlcul de la petjada de carboni, en què s’ha analitzat el procés productiu a les diferents seus de l’empresa fins al final de la vida útil del producte .
L’estudi ha estat elaborat seguint les directrius de l’ UNE-EN 14067:2018 Gasos d’efecte hivernacle. Petjada de carboni de productes. Requisits i directrius per a quantificació i compleix els requisits de les normes internacionals d’Anàlisi de Cicle de Vida (ACV) UNE-EN ISO 14040:2006 i UNE-EN ISO 14044:2006.
J·Vigas ha recopilat totes les dades necessàries, que han estat analitzades per ReMa Ingeniería, amb la col·laboració de l’ICSuro.
L’anàlisi ambiental s’ha dut a terme mitjançant la metodologia de l’ACV normalitzada a la sèrie de normes ISO 14040. A més, s’ha seguit el document UNE-EN 14067:2018 per tal de complir tots els requisits necessaris per fer correctament el càlcul de la petjada de carboni.
L’estudi conclou que el procés de producció de J·Vigas té un impacte de 24.07 grams de CO2 per tap.Aquesta és la xifra que per a nosaltres és estratègica, perquè és on podem incidir per reduir-la. Poder identificar les etapes del cicle de vida del tap amb més impactes ambientals ens ajuda a impulsar accions de millora, optimitzant el nostre procés productiu mitjançant un Pla de Sostenibilitat.
Petjada de carboni abans del procés productiu
Per conèixer l’empremta de carboni del suro abans d’entrar en el procés productiu, l’ICSuro ha analitzat diferents estudis existents de retenció de carboni de les suredes, en concret els estudis de Montero, G. et al. (2005); Pereira, J.S. et al. (2007); Gracia, C. et al. (2010); Costa-e-Silva, et. Al. (2015) i Spampinato, G. et. Al. (2018).
Aquests estudis proposen xifres de segrest de carboni de les suredes entre -1.9 i 11.0, tones de CO2 per hectàrea i any. A nivell informatiu i per a una objectivitat més gran, s’ha pres com a referència la mitjana dels diferents resultats, és a dir, -4.8 tones de CO2 retingudes per cada hectàrea d’alzina surera en un any.
Per tal d’obtenir un resultat més precís, l’ICSuro ha analitzat també els serveis ambientals que representa el sector surer en relació amb els boscos de suredes. Es va prendre com a referència l’estudi de Rives, J. et. al. (2013) que estima que el sector surer representa el 28% del valor econòmic dels serveis ambientals esmentats, per la qual cosa el sector surer no hauria d’adjudicar-se totes les tones de CO2 retingudes per les suredes sinó només el 28%. L’estudi de Sierra-Pérez, J. et al. (2015) considera que, d’una hectàrea, s’extreuen de mitjana 107 kg de suro per any (mitjana anualitzada d’un període de pela), del qual el 70% és suro apte per fabricar taps.
Tenint en compte totes aquestes consideracions, abans d’entrar al procés productiu, cada tap de suro per a vi tranquil fixa -69.12 g de CO2.
Conclusions
Si sumem aquesta xifra (-69.12 gCO2) al resultat de l’estudi del procés productiu de J·Vigas (24.07 gCO2), s’obté com a resultat quecada tap fabricat per J·Vigas reté -45,05 grams de CO2.
Si prenguéssim com a referència les dades dels estudis més interessants a nivell comercial (les -11 tones de CO2 per hectàrea en lloc de la mitjana de -4.8, un aprofitament més gran del suro i obviant el percentatge del 28% de serveis ambientals), el resultat per a J·Vigas seria que reté -380.39 grams de CO2 per tap de suro.
Tot i això, considerem molt més real la xifra de -45.05 gCO2 perquè respon a uns criteris més estrictes a nivell científic, encara que a nivell comercial no sigui tan espectacular.
No hi ha una norma UNE que harmonitzi un mètode de càlcul per a la petjada de carboni, per la qual cosa el nostre propòsit, més enllà del seu valor, ha estat desenvolupar un càlcul que pugui servir per a una futura estandardització, amb l’objectiu de donar resposta a la demanda del sector vitivinícola.