Delfí Sanahuja, enòleg del Grup Peralada

Delfí Sanahuja, enòleg Grup Peralada

Delfí Sanahuja volia ser enginyer químic, una indústria arrelada a la seva terra, Tarragona.
S’imaginava investigant, desenvolupant una feina científica.
Però l’Enologia es va creuar en el seu camí, i tenia unes qualitats que el van atraure més.

Sobretot la varietat de la feina, que és multidisciplinar: Les vinyes, la feina al celler, investigant i provant coses noves i, després, la vessant social, poder transmetre la passió i tenir contacte amb les persones.

I en això, l’enginyeria química no era tan interessant…

Qui l’hi havia de dir, sent fill de Valls i envoltat de DOs com el Priorat o el Penedès, que acabaria treballant en el celler més llunyà de casa seva, a l’Empordà.
Va començar fent pràctiques a Peralada convençut per un amic i, quan va acabar la carrera, s’hi va quedar a viure per aquesta zona, que en aquella època tenia menys de la meitat dels cellers actuals i no era encara gaire coneguda.

Des de llavors, Peralada ha passat d’elaborar 8 a 34 vins i actualment tenen cellers a l’Empordà i altres zones com Priorat, Rioja o Penedès.

Però Delfí, que es defineix a ell mateix, humilment, com “un apassionat del món del vi”, es queda aquí, a l’Empordà.

Què li va fer decidir-se per l’Empordà, tan lluny de casa seva i encara poc coneguda en aquells anys?

Sóc inquiet i vaig veure que era una oportunitat, el propietari estava obert a l’experimentació, a l’expansió. No era un celler d’aquells que ja està tot fet i només volen mantenir-se o canviar molt poc sinó que se m’obria una finestra amb moltes coses per fer, plantar noves vinyes, fer nous vins, investigar…

La investigació és una part important de la feina d’un enòleg?

En el meu cas, és una de les parts que gaudeixo més. Vaig tenir com a mentor a Josep Lluís Pérez, creador de Mas Martinet, un dels impulsors del Priorat i un dels investigadors del vi més important a nivell internacional. Suposo que això, lligat a la meva vessant científica i l’esperit del propietari i de l’equip, ens ha dut a apostar per la millora contínua, posar-nos reptes i no parar mai de buscar noves maneres de fer vi.

Els vins Ex-Ex són l’exemple més clar d’aquesta aposta per la investigació?

Efectivament, els vins Ex Ex, Experiència Excepcional, són vins d’una altíssima qualitat i que es caracteritzen per ser únics, diferents de tot el que fem, fins i tot dels altres Ex Ex. De moment hem fet 13 Ex Ex des de l’any 98. Són vins de col·leccionista i per aquelles persones que busquen coses experimentals però amb una qualitat excepcional. Si no, es quedarien en només Ex, en comptes d’Ex Ex.

Trobarem l’Ex-Ex 14 aquest 2021?

No ho podem saber. Només hem tret 13 Ex Ex de moment tot i que al celler tenim 50 investigacions que poden arribar a ser Ex Ex. Normalment cada any o any i mig treiem un Ex Ex, però no sempre és així…


“Ui, quan hi hagi un aiguat et trobaràs les vinyes al mar” li van dir quan van plantar les vinyes de Finca Garbet, davant del mar…

Sí, la gent local em veien com un jove tarragoní que no veia que allò no tenia cap sentit, en una muntanya amb pendent del 40% i tramuntanades de 140 km/hora.

Però era un somni del propietari, tornar a la viticultura de muntanya que hi havia hagut a la zona del Cap de Creus i que es va abandonar, primer amb la filoxera de finals del segle XIX i després quan la gent va deixar el camp per anar a treballar en el turisme.

Ara hi fem viticultura heroica, ha estat tot un repte i hem passat per moments complicats per tot l’esforç que requereix fer vi amb una vinya així, però el resultat ha estat espectacular i ara és un vi  de paisatge d’altíssima qualitat.

Vi de paisatge?

Sí, cada cop, afortunadament, es busca més que el vi reflexi el territori, la gent vol saber d’on és aquell vi, de quina vinya està feta, fins i tot quins arbres i quines flors envolten a la vinya perquè també li afecta aquesta part de biodiversitat.

Això explica als tastos que ofereix?

Això i la filosofia que hi ha al darrere. Per què s’ha fet un vi, que preteníem aconseguir, com l’hem creat, la història de les vinyes… Crec que els que ens dediquem a divulgar el món del vi, siguem enòlegs, periodistes o sommeliers, hem de fer-ho de manera entenedora, senzilla, donant quatre pinzellades a la part més tècnica però explicar més la filosofia del vi i del celler. La percepció és subjectiva, i algú que no hagi olorat mai el gessamí és impossible que el pugui percebre en un vi. En canvi, tothom pot entendre el paisatge o els objectius que tenies quan vas crear aquell vi.

Quin consell li donaria a un jove enòleg que surt de la carrera?

Primer de tot, ha de tenir passió. Aquesta feina requereix molt esforç i dedicació. Per la verema i, després al celler, hi ha feina diària, caps de setmana inclosos, com a mínim dos o tres mesos l’any.

Després que faci un vi que expressi el territori on es fa.

I, per últim, que sàpiga comunicar el que fa. És important fer la feina, però s’ha de saber comunicar.

castell peralada
El castell de Peralada, del S.XIV, seu històrica del Grup Peralada. 

Això Grup Peralada ho ha sapigut fer força bé…

A Peralada hem apostat molt pel màrqueting i la comunicació, fent visites al celler, el Festival de música, i exportant el nostre vi, fent que estigui present en els restaurants locals però també a Barcelona i fora de Catalunya.

La COVID-19 ha estat un cop molt dur per als cellers de l’Empordà, que venen molt a nivell local?

Sens dubte, i si li podem buscar alguna part positiva a aquesta pandèmia, ha estat que ha provocat canvis que potser s’haurien d’haver fet abans, com la internacionalització dels vins de l’Empordà. Els cellers, no només de l’Empordà, que ja exportaven a altres mercats, han patit una mica menys i han aconseguit vendre una mica més per la diversificació que aquells que tenien un cirtuit més local.

Com veu l’Empordà en cinc o deu anys?

Jo crec que l’Empordà té un potencial increïble. S’han fet les coses molt bé, hi ha cellers i vins d’una qualitat molt alta i hem tingut la sort de comptar amb el suport dels restaurants de la zona, que han apostat pels vins locals a les seves cartes i cada cop costa més trobar un restaurant que no tingui, com a mínim, un vi de l’Empordà entre les seves referències, cosa que anys enrere no era tan habitual.

Ara toca expandir-se, estar presents a locals de Barcelona, que atrau milions de turistes de tot el món, que si tenen l’oportunitat de tastar un vi de l’Empordà, potser després el voldran trobar en el seu país d’origen.

Parlar de l’Empordà és parlar de vi, però també de suro.

Sens dubte, hem parlat de la importància del paisatge i dels productes de territori. Però no només a l’Empordà. Jo opino que en els de gamma mitja-alta i alta ha d’haver-hi sempre un molt bon suro. I crec que aquesta relació no es trencarà mai


Text: Carola P. Badua
Fotos: Caroline Faiola