PELA 2026

Quan el bosc parla

Una jornada per descobrir l’origen del suro a les Gavarres

Juliol 2026

Dos dies abans de l’incendi que va afectar una part de les Gavarres, rebíem a Finca Fitor els enòlegs Queralt Orriols i Miquel Palau, del grup Roqueta Origen, per compartir una experiència que forma part de l’essència de J·Vigas: conèixer l’origen del suro allà on neix.

Caminar per la sureda, assistir a la lleva del suro, conversar sobre el bosc i compartir un dinar a l’aire lliure. Una jornada per descobrir que darrere de cada tap hi ha molt més que una matèria primera.

Un matí a la sureda

La lleva del suro té lloc només durant unes poques setmanes a l’any. És una feina silenciosa, precisa i profundament lligada al coneixement de l’arbre.

Els nostres convidats van poder seguir de prop el treball dels peladors, observar com la pela se separa amb l’ajuda de la destral i comprovar que cada gest respon a anys d’experiència. L’extracció s’ha de fer sense malmetre l’alzina surera, que continuarà creixent per oferir una nova lleva al cap de nou o deu anys.

És un d’aquells oficis que impressionen precisament per la seva aparent senzillesa. Quan es veu en directe, s’entén que no hi ha improvisació: hi ha tècnica, respecte i una relació molt estreta amb el bosc.

Entendre el suro comença per entendre el bosc

Els professionals del vi coneixen bé les propietats del suro natural. Tot i això, recórrer una sureda canvia completament la perspectiva.

El suro deixa de ser un producte acabat per convertir-se en el resultat d’un procés que comença dècades abans. Cada arbre té el seu propi ritme, cada campanya depèn de les condicions del bosc i cada lleva és possible gràcies al treball de persones que coneixen aquest paisatge des de fa generacions.

Aquesta és una de les idees que més ens agrada compartir amb qui ens visita: el valor del suro no comença a la fàbrica, sinó molt abans, en un ecosistema viu que necessita temps, gestió i cura.

Les suredes són molt més que una font de matèria primera. Acullen una gran biodiversitat, contribueixen a mantenir viu el món rural i representen una manera de gestionar el territori que combina activitat econòmica i conservació del paisatge.

El vincle entre el bosc i el vi

Quan professionals del vi recorren una sureda, el tap deixa de ser únicament un element tècnic per convertir-se en l’última expressió d’un paisatge. El vi i el suro comparteixen una mateixa lògica: tots dos necessiten temps, paciència i respecte pels cicles de la natura.

I com cada decisió que es pren a la vinya o al bosc acaba formant part d’un mateix objectiu: preservar la identitat d’un territori i transmetre-la fins a l’ampolla. Converses que difícilment podrien tenir el mateix significat entre quatre parets.

Una mirada diferent

Pocs dies després, una part de les Gavarres va canviar de paisatge. Afortunadament, la Finca Fitor no es va veure greument afectada, tot i que el foc va impactar quatre hectàrees de la finca.

Les imatges d’aquella jornada no mostren l’incendi. Mostren un bosc viu, el treball dels peladors i un territori que continua sent un exemple de convivència entre la natura i l’activitat humana.

Potser per això avui tenen un valor especial. Ens recorden que aquests paisatges formen part del nostre patrimoni mediterrani i que conèixer-los també és una manera de protegir-los.

A J·Vigas creiem que obrir les portes del bosc ajuda a comprendre millor el suro. I comprendre el suro és, en el fons, comprendre tot allò que hi ha darrere d’una ampolla de vi. Perquè cada tap comença molt abans d’arribar a un celler. Comença aquí, entre suredes, persones i un paisatge que mereix continuar formant part del nostre futur.

El bosc guarda memòria, però també té capacitat de renéixer.